Pilar González i Rosa Magraner són dues de les dones que van participar el passat mes de març en l’exposició col·lectiva Donart Gandia, que va tindre lloc amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Estes són les seues obres.
A Rosario Almiñana, la meua iaia 1902-1980.
El 1977, amb setanta-cinc anys, tornaria a votar i em recordava que ella ja ho havia pogut fer als trenta-un anys, a les eleccions de 1933, en què votaren les dones per primera vegada.
Havia tingut una vida dura i deu fills,dels quals només en sobrevisqueren quatre. Aquells temps difícils i les dures circumstàncies li havien forjat un caràcter fort, coratjós, però també amatent i afectuós. Sempre disposta a afrontar les adversitats, es creixia en elles. Defensava que la dona no havia de dependre de cap pare, germà o marit, i m’ho solia dir sovint. Em deia que tota dona hauria de poder formar-se, estudiar, treballar, ser autònoma. També, si volia, podia triar lliurement amb qui compartir la seua vida. Però només si ho volia.
Com a dona, deia, pots donar-te als teus, als que t’importen, però mai no hauries d’anul·lar-te. Has de ser tu i fer la teua vida.
Text: Rosa Magraner
