Continuem amb la publicació de les obres participants en l’exposició Donart Gandia 2020, en la qual van participar 12 escriptores i 16 artistes.
Pròleg: ser?
Vam nàixer teixides i pensades amb els fils d’una gran xarxa. Tan immensa que esdevingué invisible als ulls de les vides que naixien.
Vides que començaven a narrar i filar records amb un subtil fil per randa.
En el principi, només un fill ens unia al cabdell. Eixe fil ens armava i ens enviava a ser, donant forma a la madeixa. Així va estar com vam iniciar la travessia. l’equipatge ens recordava l’herència del que hauríem pogut ser, però a cada nou punt, punt que va i torna, punt que va i bé, a mig camí entre nosaltres i elles, es teixia l’armilla amb la llana verge i el desig de cotons llunyans.
Trama: fer
I un dia vam començar a fer, com ja feien elles.
I un dia decidim desfer. Però …
-Així no és com es fa… T’apuntaré a costura.
Però un dia ens decidim a fer i a desfer. Un diaamb por, l’altre sense cap por. El joc de la vida ens enxarxa de nou. Fem nàixer. O simplement, no. Passem el testimoni d’un fil antic i invisible. Canviem l’assortiment i ara, ensenyem a tèixer.
I així, sense costura, deixem fer. Però a l’aguait.Un dia amb por; l’altre sense por; punt i revés, revés i punt… i així, hipnòticament, el teixit del temps ens enxarxava.
Epíleg: estar
-Un dia, quasi sense adonar-me’n vaig deixar anar un punt -va dir ella.
No ho havia fet mai. El punt es va quedar enredat a un clau ferm i ert que m’atrapava i que no em volia deixar anar. Però, vaig seguir caminant i un punt va permetre soltar un altre. Revés i punt, punt i revés…
Desfent, desfent, desfent, desfent, desfent, desfent, desfent…
Va estar molt ràpid i només va haver un instant… (Silenci…) en el qual em va vèncer la intenció de recollir-me en la madeixa de la mateixa llana càlida i confortable que m’havia dut ací.
He decidit teixint-me i desenxarxar-me amb altres fils sense madeixa.
Sóc jo i estic ací.
Obra: Imma Bononad
Text: Maite Sastre
